IEBSchool - La Escuela de los Negocios y los Emprendedores

Contenido destacado del mes

Consells de la dona del bar

Després de sis hores de cotxe per una carretera insòlita vaig parar en un bar per descansar i menjar alguna cosa. Eren passades les 10 de la nit i el cansament degut a tanta conducció em demanava un bon plat … [ leer más ]

Lo más leído

Tags

Godzilla i el tiet Kurosawa

24 enero, 2018, en Cinema, Documental, Societat por Miquel Mur Orts
Tags: , , , , ,

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

El desastre de Fukushima, aquest va ser l’origen del meu segon post de l’aventura bloguera del 2011. Com que la intenció és relacionar els posts amb les meves principals aficions culturals com els documentals, pel·licules o sèries, què millor que relacionar el que va passar amb el Godzilla i uns dels directors de cine més cèlebres del Japó; Akira Kurosawa. Diu així:

Últimament sento el nom de Kurosawa per tot arreu. Resulta que va ser un gran director de pel·lícules japoneses i que, per no sé quina raó, ara deu estar de moda.


En una illa minúscula, perduda enmig del Pacífic, totalment deshabitada per l’espècie humana, hi vivien tranquil·lament un gran nombre de rèptils, una espècie semblant a la Pogona Viticeps, o en català, Drac barbut.

Vora als anys 50, la presència humana s’hi va fer notar d’un dia per l’altre. Immediatament, la detonació d’una sèrie de bombes atòmiques varen desencadenar un conjunt de mutacions genètiques a les cries d’aquests animalons, les quals, teòricament, havien de mantenir-se protegides dins la seva closca.

Uns anys més tard, les conseqüències d’aquelles detonacions van ser desastroses per la humanitat. A les costes de les principals ciutats varen aparèixer bèsties enormes, dotades d’una forta cuirassa, amb unes amples escates que cobrien tot el seu cos. Aquests grans rèptils emprenyats actuaven amb un únic objectiu, pelar a tot “cristo”. El poble japonès, que havia estat el primer en descobrir les seves afilades urpes, el va batejar amb el nom de Godzilla, un mot inventat a partir dels noms en japonès de goril·la i balena.

Godzilla i el tiet Kurosawa

Degut als orígens radioactius del monstre, aquest deixava anar un potent raig de foc per la boca que, al mateix temps, escampava partícules tòxiques. Pràcticament tota la humanitat es va extingir. Sortosament, els japonesos, un poble que tenia els ous pelats en tractar temes de radioactivitat, havia construït anys abans tota una ciutat soterrada, un extens refugi antinuclear.

Mentre en l’interior del refugi s’hi va instaurar una calma tensa, a la superfície hi restaven supervivents, mutilats, mig cremats, intentant trobar sense sentit aquelles parts del seu cos que havien perdut, arrossegant-se desorientats, amb els globus oculars rebentats.

Al cap d’un temps, l’agonia de la superfície es va fer palesa pels refugiats. Aquests, que en molt de temps no havien tornat a veure la llum del sol, necessitaven canalitzar aquella angoixa pels frustrats supervivents que deambulaven metres més amunt dels seus caps. Per aquesta raó, en honor a la salvatjada que es vivia a la superfície, varen crear la grotesca dansa de la foscor, Ankoku Buto-Ha, més coneguda amb el nom de Butoh.


 

Baraka


Investigant pel meu compte, com a bon ignorant, vaig descobrir que el tal Kurosawa… és tiet d’en Godzilla! Resulta que el director nipó, fill de samurais, es va iniciar en el món del cine treballant en els estudis que van crear part d’aquesta temuda història. Una de les seves últimes pel·lícules es diu “Els somnis d’Akira Kurosawa”(1990) i, ves per on, una de les escenes tracta d’un seguit d’incidents nuclears al Japó, on s’expliquen les conseqüències brutals de la inhalació de tota una sèrie de productes químics pels éssers humans.

Sort que tot plegat són històries fictícies.

Per cert, “la teoria de la conspiració sobre el projecte HAARP”, no té pèrdua. Si també és, o no, una història fictícia, ja és qüestió de cadascú.

Benvolguts ignorants, no menjeu sushi del Mercadona!

Deja un comentario

comentarios para esta entrada