IEBSchool - La Escuela de los Negocios y los Emprendedores

Contenido destacado del mes

Consells de la dona del bar

Després de sis hores de cotxe per una carretera insòlita vaig parar en un bar per descansar i menjar alguna cosa. Eren passades les 10 de la nit i el cansament degut a tanta conducció em demanava un bon plat … [ leer más ]

Lo más leído

Tags

Creativitat amateur

24 enero, 2018, en Creativitat, Documental por Miquel Mur Orts
Tags: , , , ,

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Aquest és un post que vaig escriure l’any 2011 en el que m’iniciava en el món dels blogs. Durant el procés creatiu per trobar la inspiració per tal de saber què i com escriure en un blog, vaig acabar fent el meu primer post sobre la creativitat:


 

El meu professor de creativitat sempre deia que si havíem d’escriure i no sabíem el què, que agaféssim un paper en blanc i comencéssim a dibuixar-hi, a fer-hi gargots. Un cop embrutat, el dobleguéssim en diferents parts i que en cadascuna hi escrivíssim alguna cosa, la que volguéssim.

Navegant, o com alguns ja diuen, surfejant per Internet, amb la intenció de crear un blog, he observat que s’han de tenir algunes pautes clares per ser un bon blogger, o com a mínim, per no avorrir als teus coleguillas i permetre’ls que continuïn perdent el temps amb aquestes dissertacions, rotllos, o com li vulguin dir. Estic perdut com un astronauta enmig de l’espai.

Creativitat amateur

Bé, segons els experts, les premisses que s’han de tenir en compte són: 1. Ser constructiu en el missatge, és a dir, aportar alguna cosa nova, o si més no diferent, un punt de vista nou i personal a l’hora d’escriure; 2. Buscar el que en termes econòmics es diu un “forat de mercat”, o sigui, parlar d’alguna cosa que no estigui del tot explotada; 3. Ser respectuós (això em sembla que m’ho diuen els meus pares des que vaig néixer); i 4. Evidentment, parlar d’alguna cosa que dominis i que t’agradi.

Arribat a tal punt, tinc un conflicte relativament important amb el número 4. Diu: parlar d’alguna cosa que dominis i que t’agradi. Dominar, el que es diu dominar al 100%, i en prou feines al 50%, son poques coses, per no dir cap. Tenia un amic que deia: “Com més sé, més sé que no sé res”. Doncs això mateix. I pel que fa al tema de les coses que m’agraden i m’interessen, hauré de desplegar el paper arrugat del que parlava al principi per donar-me un cop de mà.

L’obro i descobreixo que posa: m’agraden els documentals, la geografia és de puta mare, desitjo la millor feina que no tindré mai, em pregunto què faria si em toqués la loteria, recordo un article del qual em trec el barret, un que vaig llegir fa poc que es diu: “Un crit contra el conformisme” (El Periódico, 3 d’abril de 2011). També paraules com: bona televisió, sèries i pel·lícules en general. De cop, em trobo un seguit d’expressions desagradables: em cago en tot, merda, estic cabrejat. Tot seguit, i sense gaire sentit: futbol, Barça, Messi, quin mes que m’espera amb quatre clàssics!, em tornaré boig! Finalment, temes agafats al vol com: música, viatges, crisi, diners, noves tecnologies, amics i cata de cerveses.  Intento lligar aquesta pluja d’idees amb el meu primer post (i potser l’últim) del meu primer blog (i potser l’últim) i, sincerament, veig que començo fatal amb la premissa número 2 (el forat de mercat) ja que em sembla que tot això està més que parlat en aquest mundillo dels blogs.

Tot i que tinc feina, considero que formo part del meravellós 40% de joves d’aquest país que no en tenen, i per tant, haig d’invertir el meu temps en alguna cosa més que en l’eficient Infojobs, el web del Servei d’Ocupació (SOC) o que l’entretingut Sport, Mundo Deportivo, Facebook i Youtube.

Amb tot això, m’inauguro en el món del blog, amb la pura i simple finalitat de trobar una distracció més (sempre constructiva, no fotem!).

En motiu d’aquesta inauguració, d’aquest primer vol en l’Univers dels blogs, adjunto el següent video. Un documental que s’ha fet en honor al 50è aniversari del primer home que va arribar a l’espai, el rus Yuri Gagarin. A veure qui té collons de veure’l sencer.

Per cert, la frase original: “Només sé que no sé res”, és d’un tal Sòcrates.

Benvolguts ignorants, benvinguts! 

 

Deja un comentario

comentarios para esta entrada